|
|

Lectura de l’evangeli
segons sant Mateu
(Mt
18,21-35)
En aquell temps,
Pere preguntà a Jesús: «Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu
germà el mal que m’haurà fet? Set vegades?» Jesús li respon: «No et dic
set vegades, sinó setanta vegades set.
Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que va voler
demanar comptes als qui ocupen els llocs de govern. Tot just començava,
ja li van presentar un dels seus ministres, que li devia deu mil
milions. Com que no tenia res per pagar, el rei va manar que venguessin
tots els seus béns, i a ell mateix, amb la seva dona i els seus fills,
els venguessin com a esclaus, per poder pagar el deute. Però ell se li
llançà als peus i li deia: “Tingueu paciència i us ho pagaré tot.”
Llavors el rei, se’n compadí, el deixà lliure i li perdonà el deute.
Quan sortia, trobà un dels seus col·legues que li devia uns quants
diners, l’agafà i l’escanyava dient-li: “Paga’m tot el que em deus.”
L’altre se li llançà als peus i el suplicava: “Tingues paciència i ja
t’ho pagaré.” Ell no en va fer cas, i el va tancar a la presó fins que
li pagués el deute. Els altres col·legues, en veure-ho, se n’entristiren
molt i anaren a informar el rei de tot el que havia passat. El rei el
cridà i li digué: “Que n’ets, de mal home! Quan tu em vas suplicar, et
vaig perdonar tot aquell deute. No t’havies de compadir del teu
col·lega, com jo m’havia compadit de tu?” Llavors el rei el posà en mans
dels botxins, perquè el torturessin fins que pagués tot el deute.
Això farà amb vosaltres el meu pare celestial si
cadascú no perdona de tot cor el seu germà.
|
|
Primera lectura
Lectura del llibre de
Jesús fill de Sira
(Sir 27,30-28,7)
És odiós irritar-se i guardar
rancúnia, però el pecador ho fa i no vol apaivagar-se. El venjatiu
toparà amb la venjança del Senyor, que li demanarà compte rigorós dels
seus pecats. Perdona als altres el mal que t’han fet, i Déu et perdonarà
els pecats quan tu el preguis. L’home que s’irrita contra un altre home,
com pot esperar que el Senyor li retorni la salut? No s’ha compadit d’un
home com ell i ara s’atreveix a pregar pels seus propis pecats? Si ell,
que és de carn i ossos, guarda rancúnia, qui li obtindrà el perdó quan
haurà pecat? Recorda la fi que t’espera i amainarà la teva enemistat;
pensa en la mort, i guardaràs fidelment els manaments. Recorda’t dels
manaments, i no seràs rancorós amb els altres; pensa en l’aliança de
l’Altíssim, i no tindràs en compte l’ofensa rebuda.
Segona lectura
Lectura de la carta de
sant Pau als cristians de Roma
(Rm 14,7-9)
Germans,
cap de nosaltres no viu ni mor per a ell mateix: mentre vivim, vivim per
al Senyor, i quan morim, morim per al Senyor. Per això, tant si vivim
com si morim, som del Senyor, ja que, si Crist va morir i va tornar a la
vida, va ser justament perquè havia de ser sobirà de morts i de vius.
|
|