Parròquia de Sant Genís de L'Ametlla del Vallès (Catalunya)

El Temple

 A l'inici  del segle X^è Emma, abadessa de Sant Joan de les Abadesses i filla del comte de Barcelona Gifré el Pilós i de Guinidilda, comandava la senyoria de L'Ametlla. L'any 906 va fou present en un Sínode celebrat a Barcelona presidit per l'Arquebisbe Arnust de  Narbona.  Emma a través dels seus representants demanà a favor seu la confirmació de l'església de Sant Genís, situada a la població de L'Ametlla (aleshores anomenada Amigdala). És, però, l'any 932 quan neix oficialment la parròquia.  El bisbe Teodoric consagra solemnement l'església i la dedica al màrtir Sant Genís de Roma. A l'Arxiu de la Corona d'Aragó es conserva el pergamí que conté l'acta d'aquest històric esdeveniment: "En l'any de l'encarnació del Senyor 932, indicció V, era 970, l'il.lustre varó de nom Teodoric, per la gràcia divina, bisbe de la Santa Seu de Barcelona, va venir a la vila anomenada Ametlla, en el comtat de Barcelona, i a l'església aquí situada per dedicar-la a Sant Genís, pregat per l'abadessa Emma i els parroquians..."   però no en sabem gran cosa més. També tenim ben poques referències de la segona església.
Corria el segle XII^è quan es va remodelar i ampliar el temple primitiu que fou de bell nou consagrat per  l'arquebisbe de Tarragona Sant Oleguer  l'any 1123.  D'aquella primitiva església romànica només en queda un pany de mur, situat a la cara sud de l'edifici actual, amb dues finestres de doble esqueixada amb arcs de mig punt. 

Al 1679 per iniciativa del rector mossèn Joan Sanmartí començà la construcció del nou temple que s'edificà sobre l'antiga església.   Al costat sud-est de la façana s'aixecà una torre quadricular com a campanar, obres que duraran fins  l'any 1692, per bé que més endavant se n'incrementà l'alçada. De la mateixa  època és la Rectoria, adossada a la cara posterior  del temple parroquial.
 Al juliol de 1936, temps de revoltes i de crema d'esglésies, una hàbil maniobra de l'Ajuntament evità que el temple fos incendiat per part d'un escamot revolucionari foraster, al.legant que ja s'havia destinat l'edifici al Sindicat Agrícola de Rabassaires. Malgrat  tot, van destrossar les imatges i els ornaments de l'església. També van derruir l'altar major amb el seu valuós retaule, una veritable escultura artística d'estil neoclàssic.  D'aquella desfeta només se salvà la pila baptismal que data de segle XVI^è. I sortosament s'han conservat diferents peces d'orfebreria, gràcies a la ràpida actuació d'uns honrats vilatans que van poder retirar-les oportunament i guardar-les en lloc segur.

 Acabada la Guerra Civil es féu una reforma exterior i interior del  temple.  Es va transformar l'escalinata modernista d'entrada al temple i es modificà l'estructura del campanar.   A la portada dues pilastres sostenen un arquitrau.  El fris  és decorat  amb motius florals i una cornisa senzilla. El cos superior  té una fornacina coronada amb una bola que encabeix les escultures de Sant Genís de Roma i de Sant Genís d'Arle. Més amunt hi ha un ull de bou que proporciona il.luminació al cor.  Al 1943 es decorà l'absis amb unes magnífiques pintures murals, amb les imatges sobreposades dels Patrons de la Parròquia: Sant Genís de Roma i Sant Genís d'Arle. El primer és titular des de la fundació de la parròquia (932) i el d'Arle, es venera des l'any 1610 per disposició del bisbe de Barcelona Joan Moncada.

 
El campanar

El campanar de l'església s'aixeca al costat sud-est de la façana principal. La construcció s'inicià versemblantment l'any 1691, quan acabaren les obres del nou temple. Aleshores era rector de la Parròquia Mn. Jaume Quintana. Presenta una àmplia planta quadricular amb aspecte de gran solidesa.  Més endavant es considerà que el campanar no era prou reeixit i que calia fer-lo més alt per aconseguir proporcions més adients. Coronava la torre una altra planta quadrada més reduïda que la del campanar, coberta per una piràmide truncada on s'hi allotjava la maquinària del rellotge i el suport metàl.lic de les campanes.  Però aquesta reforma durà ben poc atès que una nova modificació tant de forma com d'alçada es portà a terme l'any 1955 en ocasió d'una nova remodelació de l'església i de la rectoria. Se substituí la cúspide de la torre per una teulada piramidal. L'alçada  s'incrementà construint tres obertures quadrades a cada cara de la torre per sobre dels finestrals de campanes. Al 1956 es festejà la inauguració de les obres amb l'assistència del bisbe de Barcelona Gregorio Modrego que presidí la benedicció de les vuit campanes noves.

L'any 2006 Mn. Valentí Ganduxé va encarregà una nova instal·lació elèctrica del campanar i un sistema automàtic de la campaneria i així s'ha acabat la generació de bons campaners, "sic transit gloria mundi".  Aquest mateix any es complien 1100 anys del origen de la Parròquia, motiu pel qual s'organitzaren diferents actes commemoratius.  El dia 25 d'agost després d'un ofici solemne presidit pel bisbe Mns. J.Àngel Sáiz i amb l'assistència de les autoritats municipals s'inaugurà un mural al·legòric de bronze, afixat a la cara ponent del campanar.  És una  obra d'en Miquel Rocabruna, que simbolitza el document on es fa referència de l'esglesiola que hi havia al territori anomenat Ametlla (Amindola) i el bàcul de l'abadessa Emma, deixant així constància perpètua de la celebració del milcentenari.

El Baptisteri

as

El baptisteri és una obra en forma de petita capella situada al lateral nord del temple que es construí vers l'any 1952.  En el seu interior hi ha una pila baptismal  de pedra treballada, en ús des del segle XVIè, vestigi perdurable d'aquella època tan prolífica en la construcció i restauració d'esglésies. En el recinte també s'hi pot veure una pintura de notable valor artístic que escenifica Sant Joan Baptista batejant Jesús de Natzaret envoltat d'àngels.  És d'estil itialianitzant problablement del segle XVIè .amb un marc també de l'època.

rj