ERMITA DE
 SANT BARTOMEU DE MONTRÀS
 

           rj


Sant Bartomeu

Sant Bartomeu apòstol, segons la tradició, evangelitzà la Índia, Mesopotàmia i Armènia on patí un cruel martiri. Fou  espellat de viu en viu i decapitat.

 La imatge és una talla de fusta amb els ulls de vidre que representa l'escena del martiri. El Sant lligat al tronc d'un arbre junt amb el seu butxí. Té una alçada de 97 cms. per 55 cms.d'amplada i vesteix una túnica llarga i mantell.
Recentment la peça escultòrica ha estat restaurada (1999) per Mònica Cervelló. 
El culte a Sant Bartomeu es relaciona amb el de les seves relíquies que n'existeixen testimonis ja el segle VIIè. L'emperador germànic Otó III va fer construir un temple a la seva advocació.  Tenim notícia que al segle XIè va arribar a França una relíquia del Sant, fet que ens indica que el culte ja hi era arrelat. Ben aviat també el culte a Sant Bartomeu es féu popular entre nosaltres. 


Orígens i jurisdiccions eclesiàstiques

L'ermita de Sant Bartomeu de Montràs està enclavada en un terraplè a uns 500 metres d'alçada, mirador natural de la Vall Roja i dels cingles de Bertí.  És al límit de la urbanització del Serrat i ja en terme municipal de Bigues i Riells.  Per jurisdicció eclesiàstica, però, està adscrita a la parròquia de Sant Genís de l'Ametlla del Vallès.  Originàriament fou una capella romànica  construïda a finals del segle XIè.  En el pas del temps ha experimentat nombroses reformes i canvis estructurals. De l'obra primitiva només en queda els carreus que conformaven la cantonada entre l'absis i el mur que mira cap al migdia.
Molt poques dades tenim de la trajectòria històrica d'aquesta esglesiola, gairebé queden reduïdes a les actes de consagració d'esglésies veïnes i a les de les visites pastorals que efectuaren els diferents bisbes de torn.
Era l'any 932 quan apareix per primer cop el nom de Montràs en l'acta de consagració de la primitiva parròquia de Sant Genís de l'Ametlla.  En una nova consagració, per restauració de l'església, s'especifica ja textualment l'existència de Sant Bartomeu i que aquesta capella queda agregada a la parròquia de Sant Genís de l'Ametlla
Al 1156  consta com a sufragària de la parròquia de Bigues i Riells en l'acta de consagració d'aquesta església.
Al 1380, durant el període de la Baronia de Montbui, per breu temps, fou parròquia independent.  Pocs anys més tard (1404) l'autoritat eclesiàstica la fa sufragària de Sant Pau de Montmany (El Figaró) al temps que es consagrava el temple d'aquell municipi.
Tenim notícia que al 1508 s'hi celebrava missa cada diumenge.
Després de 800 anys, a l'any 1957, el prelat de la diòcesi de Barcelona, Dr. Modrego traspassa definitivament la jurisdicció eclesiàstica de la capella de Sant Bartomeu a la parròquia de l'Ametlla del Vallès.

L'ermita

L' ermita primitiva seria una nau rectangular amb dos arcs torals i l'absis encarat cap el llevant.         L' entrada al recinte era per  un portal situat al mur del lateral sud.  No hi faltava un petit campanar d'espadanya. És molt probable que en passar la jurisdicció de Sant Bartomeu a Sant Pau de Montmany es portés a terme una important  reforma amb la que es pretenia engrandir l'edifici.  Corrien  els anys 1380 -1404.  Aquestes obres en canviaren notablement l'estructura de l'esglesiola.  A fi d'allargar la nau es va enderrocar l'absis i el presbiteri se situà a la punta oposada, al ponent.  Per simular un absis es va abaixar el sostre i cada lateral hi feren una finestra arcuada de doble esqueixada.  La planta és rectangular amb tres arcs que divideixen el recinte en quatre parts.  El sostre de la nau es construí de bell nou, dues vessants  amb bigues i llates de fusta i l'exterior cobert amb teules àrabs. Sobre la taulada, damunt de l'arc toral un campanar nou de cadireta amb dues obertures amb arc de mig punt. Per l'accés a l'interior s' habilità un portal a la cara est. Per sobre la llinda, que era plana s'hi obrà un òcul monolític que ens fornia poc o molta claror al reduït cor de fusta que s'hi instal.là.  També  s'hi bastí una petita sagristia per facilitar el culte.                                                                        
Després de la Guerra Civil, l'ermita, com tantes i tantes esglésies,  fou espoliada i seriosament malmesa. Carles Sindreu, benemèrit ametllatà, impulsà una important reforma de la capella.  Es va refer el mur del ponent que havia quedat seriosament deteriorat per un esllavissament.  Les bigues de fusta i les llates es van  substituir per les de formigó.  Es féu un nou paviment.  Es van deixar els murs a pedra vista retirant l'arrebossat existent alhora que es taparen les esquerdes existents.  Es va treure el petit cor.  Es va canviar de lloc el contrafort de la cara sud.  Al presbiteri s'hi feren dues finestres de doble esqueixada una a la dreta i l'altra a l'esquerra i es va aixecar la coberta fins gairebé l'alçada de la de la nau.  S'acabaren les reformes l'any 1963.
Entretant es va formar l'Associació d'Amics de l'Ermita de Sant Bartomeu, que és la que actualment amb la cooperació de la Parròquia n'impulsa la restauració i en té cura del manteniment. Al 1965 es detectaren uns moviments en el terreny d'assentament de l'ermita, circumstància que fa témer l'esfondrament de l'edifici. Per evitar un daltabaix, anys més tard, es van col.locar uns tensors metàl.lics per fixar el mur del nord amb el del sud. Aquesta iniciativa ha permès refermar i fins i tot adreçar el moviment inclinatori progressiu dels murs laterals i tancar les esquerdes produïdes. També es van reforçar els fonaments i es va refer un mur de contenció. Molts d'altres projectes té en preparació l'Associació, com de reinstal.lar l'antic cor, rehabilitar el petit cementiri i reconstruir la tàpia que envoltava la capella.

Festes i aplecs

Avui dia s'hi fan, anualment, dues celebracions: la Festa Major, per Sant Bartomeu que és el 24 d'agost, però per no coincidir amb la de L'Ametlla (25 d'agost) se celebra el diumenge anterior. L'any 2004 després de l'ofici solemne de festa major es van cantar els antics goigs però amb una nova música composta per Alfred Santacana.  
Per Sant Esteve s'esdevé un aplec, anomenat la festa de les vespes. Està relacionada amb un fet curiós que s'esdevingué en temps de la Guerra Civil. Uns desaprensius van intentar d'emportar-se les campanes de l'ermita, quan un providencial eixam de vespes va impedir-ne l'espoliació. Aquest succés originà ja des de l'any 1950 una simpàtica concentració de moto-vespes i de cotxes antics a l'entorn de l'ermita. 
L'any 2005, coïncidint amb el dia de la festa major, l'Associació de vespistes de Sabadell van fer donació d'una imatge de fusta tallada de mida real.
Actualment encara són molts motoristes i biciclistes que en aquesta diada, iniciativa de Carles Sindreu, es retroben a esmorzar a l'esplanada de l'ermita.