Millorar la relació amb els altres.

 No sempre m’és possible passejar pels carrers, però reconec que és un exercici interessant. Especialment a ciutat veus la gent amunt i avall, que a voltes sembla com si parlés sola (sort dels auriculars!) o bé que està absorbida pel telèfon mòbil en tot moment. En els nostres pobles això no passa, potser perquè no és tant fàcil trobar tanta gent pels carrers. Probablement és un signe dels temps, d’una societat més individualista o amb més desvinculació, però, sigui com sigui, és veritat que ens forgem com a persones també en la relació amb els altres. Som éssers relacionals i en aquesta interacció creixem, madurem, ens purifiquem i ens afirmem, tot descobrint l’alteritat com un valor necessari. En aquest sentit, potenciar i cuidar les relacions amb els altres, estic segur que ens ajuda a millorar la nostra qualitat de vida personal i col·lectiva. El papa Francesc, des de la senzillesa de la seva paraula i la profunditat del seu pensament, ens ofereix consells pràctics i senzills que penso ens poden ajudar a reflexionar sobre aquest exercici de millora.
Us ofereixo a continuació alguns que he trobat darrerament:
 
 • Saludar sempre i en tot lloc, i donar gràcies encara que no sempre et toqui.
 • Recordar als altres com els estimes, escoltar-los sense prejudicis, des de l’estimació,  disposat a ajudar a aixecar l’ànim, i reconèixer les seves qualitats i virtuts.
 • Aturar-te per ajudar, estant atent a qui et pugui necessitar, seleccionar el que uses i el que no utilitzes i regalar-ho a qui ho pugui necessitar.
 • Si has de corregir algú, fer-ho des de l’estimació, però fer-ho, i ajudar a superar obstacles
 • Saber tenir detalls del tipus que siguin a qui tens a prop i no sempre hi penses.
 • Ajudar a casa, netejant el que utilitzes, o trucar als pares o als avis per telèfon sovint si no vius amb ells.
 • Dejunar de paraules feridores, de descontentament, d’enutjaments, de derrotisme, de queixes, d’amargors.
 • Omplir el cor de confiança, de paciència, de pregària, de joia, de compassió, de perdó.

  Són consells molt pràctics, i que estan al nostre abast i no sempre hi pensem. Però que demanen un exercici personal, prendre’n consciència i portar-los a la pràctica. Tot això i més ens pot ajudar a millor la qualitat de la relació amb els altres i sentir-nos més encara una veritable comunitat de persones.

 Mn. Fidel Catalán
Administrador parroquial de Sant Genís de l’Ametlla del Vallès