ELS SANTS PATRONS

Sant Genís de Roma ja consta en l'acta de consagració del temple l'any 932. Sant Genís d'Arle (França), en canvi, les primeres notícies que tenim del seu copatronatge no són fins l'any 1610.


SANT GENÍS DE ROMA

 Disposem de ben poques dades històriques referides a la vida i fets d'aquest Sant. Sí que tenim notícia que al segle VIè ja tenia culte i la festa ja se celebrava el 25 d'agost.  També se sap que era actor. Es veu que en una ocasió estava actuant davant de l'Emperador romà representant una escena on es ridiculitzava el baptisme dels cristians. En arribar l' escenificació del baptisme, en aquell precís


as
escultures dels Sants Genís i Genís
a la façada del temple


SANT GENÍS D'ARLE

Professionalment era escrivà o notari i estava adscrit a la milícia. Ell transcrivia els informes oficials i les sentències judicials.  Des de molt jove desitjà batejar-se però el van fer esperar a que fos més gran. Arribat el moment que havia de consignar una sentència persecutòria contra els cristians s'hi va negar i  tot seguit va fugir abandonant la seva feina. 
A partir d'aleshores ell va ser

moment el Sant reclamà per a ell mateix ser batejat i alhora i confessà públicament la seva fe cristiana.  I amb un insòlit coratge s'atreví encara a recomanar als espectadors i al propi Emperador que abracessin la fe cristiana.  Immediatament va ésser detingut i sotmès a diferents tortures. Davant la fermesa del Màrtir romà finalment fou decapitat. Versemblantment aquest succés esdevingué a l'entorn de l'any 300, en època de l'emperador Dioclecià. perseguit fins que fou capturat a la vora del riu Roine  i allí mateix va ser martiritzat.  En aquell precís lloc se li féu una tomba i més endavant s'hi construí una basílica.  Igualment i des de temps immemorials es venia celebrant la seva festa el 25 d'agost. Prudenci (348-404) en un himne ja comentava el culte que es professava  a Sant Genís, el màrtir de la Provença.
 
S'escau de recordar que aquestes escultures que avui podem admirar se salvaren de la destrossa sistemàtica de temes religiosos durant la revolta militar de l'any 1936 gràcies a una ingeniosa iniciativa d'uns honorables vilatans.  Seccionaren els caps de les imatges i els custiodaren fins que la situació social va permetre de col.locar novament els caps al seu lloc.