0RFEBRERIA

Detall fotogràfic del tresor de la Parròquia de Sant Genís de L'Ametlla 

Les peces conservades formen un dels conjunts més notables de les parròquies del Vallès Oriental.
La major part d'objectes són del segle XVIè-XVIIè i sovint obra de l'argenter barceloní Guillem Cansa.
          

LA CREU MAJOR

La Creu Major és una creu que té ja quatre-cents anys d'història. Sens dubte la peça més preuada de l'orfebreria de la Parròquia.   Cal senyalar que avui podem gaudir de la part inferior de la creu, gràcies a uns feligresos que van poder amagar-la i custodiar-la  durant la Guerra Civil, època de saqueigs i espoliacions dels temples. No obstant, des de l'any 1936 només es disposava d'aquesta part, però feliçment, Mn. Valentí Ganduxe, actual rector, trobà les làmines restants i després d'una acurada restauració i des l'any 2000 ja es disposa de la Creu sencera.
És una creu gòtica, de plata repujada.  Se'n coneix la data exacta del seu origen.  Fou obra d'Andreu Tamarit, joier barceloní, creada l'any 1593.  Té una d'alçada de 121 cms. per 55 cms. d'amplada. Al bell mig de la creu hi ha un crucifix.  En un extrem la figuració de Sant Joan i a l'altre costat la de la  Mare de Déu i al cim un pelicà com a símbol de la immortalitat. A la cara posterior i al centre hi ha la Mare de Deú i als extrems els quatre evangelistes.  Els capçals dels dos travessers són en forma de flor de lis.  Petites floritures ornamenten tot el voltant de la creu. El nus de la creu té una forma  hexagonal simulant un edifici gòtic. Presenta com dos pisos fomant capelletes separades per pinacles que allotgen petites escultures de sants.

Moltes altres peces prou interessants es poden veure en les fotografies a continuació exposades:


                
rj             rj                rj   
                         revers de la Creu Major                           el nus amb  capelletes de la Creu Major                           extrem del braç superior      

            LA CUSTÒDIA

 

Aquesta custòdia és força recent, és de l'any 1850 i  és obra de l'orfebre De Ros.  És un model molt característic de l'època que es manufacturà.  L'ostensori té forma de sol radiant ial centre hi ha un espai rodó on es posa el viril. Uns caps d'àngels, dos a la part superior i dos a la part inferior embelleixen el receptacle que es tanca amb un vidre transparent. A la tija hi ha un àngel amb els braços oberts com si volgués sostenir l'ostensori. Als peus de l'àngel hi ha una bola d'on surten dos braços guarnits de fullatge i als dos extrems, com a símbols eucarístics,  raïm i espigues.
Dissortadament  la primitiva custòdia, una valuosa peça de l'any 1620, va desaparèixer per sempre.

 

           L'ALTRA CREU



      revers de la Creu d'albats (1621)
Creu pocessional, de plata, obrada l'any 1621.  Aquesta creu també s'anomena creu d'albats perquè   és la que es feia servir en les exèquies dels infants.  Els travessers acaben en forma de      flor de lis amb uns caps d'àngels als dos costats i amb ornamentació floral i geomètrica. El nus de la Creu és bombat.Les figures mostren en l'anvers de la Creu la imatge de Jesucrist i en el revers amb la Verge coronada amb l'Infant als braços. És una obra de Guillem Canas.
 

 

 

 

 

 

 

 


       anvers de la Creu d'albats (1621) 

ALTRES PECES D'INTERÈS       

                                   rj                      rj 
                                         bacina de plata de la Mare de Déu del Roser (s. XVIIIè)                                                      copó i càlzers de plata

                                     rj                                          
                                               Veracreu  (1620)                                     reliquiari de Sta. Magdalena (s. XVIIè)                salpasser i caldereta (1631)

                                                         
                        canelobres de plata (1643)                               càlzers d'or i de plata (segle XIXè)                                    base de la Creu Major (1593)


                                   
                       
                                 safates amb imatges de plata i de talla (les tres de davant s. XVIIè)                                         imatge de Sant Isidre (1639)

                                                                  
                                                         reliquiaris de plata (segle XVIIè)                                            crismera (1636), copó (1633) i caldereta-salpasser (1631)